1. |
Nombres Pars
03:08
|
|||
Passatgers d’un món
Una vida, un record
Les veus atormenten la soledat
Un viatge sol sempre és més llarg
Quan el teu rostre
Quan el teu rostre sembla ocupat
Veig la sortida del meu passat
Sempre t’apunyala si estàs despistat
No tinc ja res a perdre
La soledat m’acompanya en aquest ball
Ni cura ni remei per a aquest viatger
Que no sap si té un problema
O el problema és ell
M’he venut sempre a mi mateix
Despreocupant-me del que sóc
I del que vull ser
I ara els nombres pars juguen a la contra
M’amague entre les llàgrimes que cauen al paper
És el pànic el que acaricia les teues galtes
Sempre corrent del pànic, l’odi ens mira amb lupa
Que vida més puta
Que xapen totes eixes boques
Que em porten al món de la tortura
La carn ferida però sempre hi ha una eixida
M’aferre a la vida com la droga més digna
Com la droga més digna!
I ara els nombres pars juguen a la contra
M’amague entre les llàgrimes que cauen al paper
|
||||
2. |
La Ferida (ft. Liher)
03:05
|
|||
La llum clara juga sobre les flors
Em desprenc, però m’agafe a la seua olor
La ciutat contamina la trinxera
Hem travessat fronteres per pura inquietud suïcida
Poc equipatge i una ànima ben plena
Vull que brindem junts per la vida
Alçar el got per cada lloc que ens ha tapat cada ferida
Eixes coordenades on alçàvem junts la vista
La sang del cel va tatuar la nostra pell addicta
La sinceritat juga la seua partida
Ningú mor d’amor, però dol com la mort més digna
Moren llavors que sembraven alegria
Per més que busque en el fons del bar, no trobe cap eixida
No aguante l’ofensiva!
El silenci furga la utopia
No aguante l’ofensiva!
Vull que brindem junts per la vida
Alçar el got per cada lloc que ens ha tapat cada ferida
Eixes coordenades on alçàvem junts la vista
La sang del cel va tatuar la nostra pell addicta
Et busque entre la multitud, a pesar que no estigues
Esta frase te la cante a tu, et busque en la multitud!
Orbain bakoitza irribarre
Kolpe bakoitza, salto aurrez
Ez da arrangurarik
Bizia ospatu besterik
Topa egin dezagun
Zauri eder honengatik!
Vull que brindem junts per la vida
Alçar el got per cada lloc que ens ha tapat cada ferida
Eixes coordenades on alçàvem junts la vista
La sang del cel va tatuar la nostra pell addicta
|
||||
3. |
Vans
02:23
|
|||
4. |
Ànima Trencada
03:40
|
|||
No et llevaré el merit
D’escapar del meu abraç
El silenci dels meus llavis et guiaran
Saps que sempre he pensat
Que l’au en gàbia mai canta amb felicitat
No és per mi, és per tu
Comença a volar
La finestra sempre oberta
per si volgueres tornar
La càlida llum borra les teues ombres
Contemplem l’amanéixer,
Tan immens el sabor de l’aire
Tan immens el paladar que inundes
Em provoca la paraula de la teua fe
En la expressió corporal
Crec que no faré altra cosa en molt de temps
Que no siga escoltar
La càlida llum borra les teues ombres
Contemplem l’amanéixer
Tan immens el sabor de l’aire
Tan immens el paladar que inundes
No et llevaré el merit
D’escapar del meu abraç
El silenci dels meus llavis et guiaran
Saps que sempre he pensat
Que l’au en gàbia mai canta amb felicitat
Mira, avui està nevat, avui et pots quedar
Obris la finestra i no ho pots evitar
Prens el primer ale del vent
Busques el meu allar encés i no té res
Ni llenya ni ensers
No és la fam la que em mata
És el buit de la soledat que m’atrapa
No és l’amor i el dolor una pàtria?
Que t’abrabraça al mateix temps que et mata
Ja no crec en la pau ni en la guerra
no és l’amor i el dolor una pàtria?
no és l’amor i el dolor una pàtria?
Quan s’obri el cel
Ja no et veig!
Ja no et senc!
Ja no et veig!
No et llevaré el merit
D’escapar del meu abraç
Saps que sempre he pensat
Que l’au en gàbia mai canta amb felicitat
|
||||
5. |
Noruega
04:04
|
|||
Un raig de sol i no em dones temps
Llençols apegats
Ja estàs en la meua ment
Dia a dia lluite per sentir-me bé
Ser acceptat en un món que no m’entén
Que no m’entén
Primer raig de sol i no em dones temps
Els llençols apegats
Ja estàs en la meua ment
Que difícil mirar al teu voltant
Que difícil mirar i no veure gent
És difícil mantindre el cap fred
Quan et fan sentir inexistent
La soledat no ens deixa lliures
No ens creus?
Millor no ho vulgues viure
Les parets ens consumeixen lentament
Ho cridem fort, o ningú ens creu
Hui la ment ha triat volar
No vulgues parar-la
No ho aconseguiràs!
Ho senc iaia si escoltes la cançó
Ho senc mare per no ser més fort
Si em preguntes on estic
No t’estranyes si no et conteste
Estaré escoltant Berri Txarrak
En un viatge astral
Austràlia, Nova Zelanda
O als peus d’un fiord noruec
A Islàndia buscant un guèiser
Que desgele els pensaments
És difícil mantindre el cap fred
Quan et fan sentir inexistent
La soledat no ens deixa lliures
No ens creus?
Millor no ho vulgues viure
Les parets ens consumeixen lentament
H cridem fort o ningú ens creu
Hui la ment ha triat volar
No vulgues parar-la, no ho aconseguiràs
Ho senc iaia si escoltes esta cançó
Ho senc mare per no ser més fort
Si em preguntes on estic
No t’estranyes si no et conteste
Estaré escoltant Berri Txarrak
En un viatge astral
Austràlia, Nova Zelanda
O als peus d’un fiord noruec
A Islàndia buscant un guèiser
Que desgele els pensaments
|
||||
6. |
||||
De tantes cabotaes al final he despertat
Remoc l’hipotàlam, frases que voldràs cantar
Plenat de fum, puja el volum, tancar els ulls, sentiràs el sub
Boom boom!
I morir en el directe
No hi ha traïció, és l'ocasió
Vos he fitxat, sols voleu cash
I si voleu la veritat, el canut no s’ha acabat
Altre fucking day, never cross my way
VAIRE pot sonar a gansta si ens ho proposem
We’re the 90’s kids
I si no vas amb mi, hipnotitzes la paraula que no te camí
Ei germà!
Que els jambos que et critiquen no et facen callar
Ells seran els primers que cauran
Ei germà!
Que els jambos que et critiquen no et facen callar
Ells seran els primers que cauran
Entre i pose cares tortes, mortes
Dures voltes, silencis entre hores
A tantes frases que fan que caveu les vostres pròpies tombes
Conduint amb la Fleetwood Bounder
Dissenyant la matèria que et tempta
Pesem amb kilohertzs, esta droga és de primera
Ens ha seguit la pasma, volen censurar l’escena
Oh shit, here we go again!
Volen la recepta d’aquest beat
Rajant les cervicals al ritme d’aquest fucking riff
Etiqueta i premis, propaganda i plagis
Observe amb microscopi cada prova d’aquest crim
Què dur d’assumir, que no ho portes dins
Però més dur seria escoltar-vos i que Vaire no vos pegue un tir
Ei germà!
Que els jambos que et critiquen no et facen callar
Ells seran els primers que cauran
Ei germà!
Que els jambos que et critiquen no et facen callar
Ells seran els primers que cauran
Estic viatjant per un món desconegut
Soc un caminant solitari
Que fuig del calvari
Que busca volar per a sempre
Tots els panys de l’armari
Anti-Reaccionari
I els carrers plens de ràbia
Paraules i Metralla
Prozak i Vaire esculpint noves formes
Ei germà!
Que els jambos que et critiquen no et facen callar
Ells seran els primers que cauran
Ei germà!
Que els jambos que et critiquen no et facen callar
Ells seran els primers que cauran
|
||||
7. |
||||
Santeria
Rituals de cartomància
Ni crew ni clicka
Sacerdotisa no me quites tanta vida
Quina és l’eixida?
La melodia
El loco crida
Obscura vida
Oscura vida, la despedida
La muerte ya me tiene en el punto de mira
Yo la miraba y ella a mí me sonreía
Me dejaba claro que no había otra salida
Qué divertidas son tus heridas
La muy desgraciada me lo repetía
Yo ya no tengo visiones yo ya soy la profecía
No hi ha camí
No veig destí
La mort s’acomiada de mi
No ve a portar-me
Vol ajudar-me
Em diu que refaça el camí
Ara toca elegir, quin és el camí
Si arranques el problema o el problema et carcoma per dins
Santeria
Rituals de cartomància
Ni crew ni clicka
Sacerdotisa no me quites tanta vida
Quina és l’eixida?
La melodia
El loco crida
Obscura vida
Però el Sol sempre l'il·lumina quan ningú el mira
Fosques les ombres que maten i moren
Mostren els rostres, ànimes negres, tristes històries
La Lluna s’enfonsa, sembra bruixeria
Murmuren les cartes falses esperances
Palo santo, veles negres
Desterren tot el mal que em xafa les esquenes
Verás que no mentía
Cumpliré las condenas solo si son mías
Me encuentro un poco raro en las horas perdidas
Le saqué mi corazón pero al sol se me pudría
Arca sense som diu que busque el canvi
És dràstic
Tornen camins perduts que et donen fàstic
No és fàcil
Baixar les veles d'aquest màstil
És dràstic el canvi
Arca sense som diu que busque el canvi
És dràstic
Tornen camins perduts que et donen fàstic
No és fàcil
Baixar les veles d'aquest màstil
És dràstic el canvi
El canvi sempre és dràstic
Santería!
|
||||
8. |
El Teu Millor Vestit
02:04
|
|||
Espere tocar-te
Sentir la fricció contra la pell
Tan salat el teu sabor
Que la suor m’impregna
Com el mar en moviment
La teua boca sempre em sap a llibertat
És una caiguda lliure o estic flotant
Sempre que et veig
Portes el millor vestit
Enlluernes al sol amb el teu perfil
El nostre orgasme reinventa l’infinit
Sempre que et veig
Sempre que et veig
I si t'agrada sentir el poder, ofega’m
Si el que vols és follar-me la ment
Trenquem la rutina social, escapem d’allò qüotidià
La mirada sincera discutix amb el plaer
Extremitats que volen més
I no escoltar el que sentim
No estaria bé
No estaria bé
Sempre que et veig
Portes el millor vestit
Enlluernes al sol amb el teu perfil
El nostre orgasme reinventa l’infinit
Sempre que et veig,
Sempre que et veig
|
||||
9. |
Berlín
03:02
|
|||
Desorientat com animal
Al centre de la gran ciutat
Necesite canviar la pell
Un fum toxic exhalat
El perill mes insà
Recorre la meua sang
La caiguda és lliure,
Pero hui me la suda el bac
Berlín
Cuir, pastilla i speed
Vull sentir el bafle taladrant-me el cap
Kaos a Berlín
Cuir, pastilla i speed
Vull sentir el bafle rebentant-me el pit
Esta nova moda no està feta per a mi
(Kein Leder, Raus Van hier!)
L'ansietat m’ha donat un respir
No assumeix el perill de la nit
Desorientat per la llum de neó
No sé tornar al meu cos
L’alcohol aviva el foc
A l’hora que camufla el dol
En aquest ball de mascares
Mai sabràs qui sóc
Berlín
Cuir, pastilla i speed
Vull sentir el bafle taladrant-me el cap
Kaos a Berlín
Cuir, pastilla i speed
Vull sentir el bafle rebentant-me el pit
Esta nova moda no està feta per a mi
(Kein Leder, Raus Van hier!)
Berlín
Cuir, pastilla i speed
|
||||
10. |
Puñaladas
03:30
|
|||
Simulo estar bien
La nostalgia gana al dolor
Fingiendo ser nosotros mientras me pregunto,
Si alguna vez llegamos a ser eso de ser nosotros
Puñaladas por la espalda
De quien esperas verdades a la cara
Puñaladas por la espalda
De quien esperas verdades a la cara
Otra noche más negocio con mis fantasmas
Un día sin sus voces es todo lo que pido
Volver a sentirme yo, si es que alguna vez fui
¿Quién he sido?, ¿qué he vivido?, ¡me habéis mentido!
Puñaladas por la espalda
De quien esperas verdades a la cara
Puñaladas por la espalda
De quien esperas verdades a la cara
Esas verdades que nunca has dicho
Esas verdades, cortan como cuchillos
Esas verdades que nunca has dicho
Esas verdades, cortan como cuchillos
Esas verdades que nunca has dicho
Esas verdades, cortan como cuchillos
Esas verdades que nunca has dicho
Esas verdades, cortan como cuchillos
El filo te atraviesa por la espalda, ¿y qué?
Sacrificas tus principios, ¿no lo ves o qué? ¡Hey!
Se revelan las mentiras al quemar el papel
Hace ya tiempo que os calé
Esas personas en las que creías ahora solo te quieren joder
Impostores del papel
¡Impostores del papel!
|
||||
11. |
||||
No sabeu què dur és no saber si escric per tu o per mi
Que em costa ser transparent si no és amb un paper
Ni jo ni qui escolte esta cançó sabreu que he tocat fons
Encara venent-me d’invencible
Sols escric sota la meua pell
Tu mira al futur, jo et rebusque en el meu passat
És per trobar-te a faltar,
O per buscar ell meu salvavides?
Tatxam de poc valent, no vos ho negaré
Difícil donar la cara
Però no escriure aquest vers
Tracte d’enganyar-me
Però la realitat
és que la immensitat
de la soledat
de la soledat
m’asusta
Tracte d’enganyar-te
Però la realitat
és que la immensitat
de la soledat
de la soledat
m’asusta
És per trobar-te a faltar, o per buscar
El meu salvavides?
Tatxam de poc valent, no vos ho negaré
Difícil donar la cara
però no escriure aquest vers
Què passa si la vida no ens inspira?
Què passa si la vida no ens inspira?
Què passa si el cor ens deixa sense raó?
La inspiració està en la vida mateixa?
O en la transparència del cor?
Què passa si la vida no ens inspira?
Què passa si el cor ens deixa sense raó?
La inspiració està en la vida mateixa?
O en la transparència del cor?
Què passa si la vida no ens inspira?
Què passa si el cor ens deixa sense raó?
La inspiració està en la vida mateixa?
O en la transparència del cor?
Què passa si la vida no ens inspira?
|
If you like Vaire, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp