Introspecció

by Vaire

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
El Teu Niu 04:52
No he tastat un verí com el teu carmí Cap m'ha tornat a deixar sense destí Sols el teu em fa morir Necessite la dosi per estar tranquil Abraçar-te fins que la lluna acomiade la nit El teu aroma em marca el camí Volar i fugir d'ací Emigrar com un ocell En busca d'un nou verí Que em faça tornar a patir Solcar pel camí del teu melic Saltar murs direcció als teus pits Els dos tombats al llit Volar amb el teu carmí La nit és fosca, no tinc la teua calor Convertint el meu existir en un glaciar Em sap amarg el meu existir Quan busque i no trobe el teu verí Volar i fugir d'ací Emigrar com un ocell En busca d'un nou verí Que em faça tornar a patir Solcar pel camí del teu melic Saltar murs direcció als teus pits Els dos tombats al llit Volar amb el teu carmí Cada nit somnie amb el teu carmí No em deixa dormir, El cap envaït pel teu verí no em deixa dormir No he tastat un verí com el teu carmí Cap m'ha tornat a deixar sense destí Sols el teu em fa morir Tots criden “fuig d’ahí" Els meus criden “fuig d’ahí" Volar i fugir d'ací Emigrar com un ocell En busca d'un nou verí Que em faça tornar a patir Solcar pel camí del teu melic Saltar murs direcció als teus pits Els dos tombats al llit, volar amb el teu carmí!
2.
Adrenalina 04:17
Pren, serveix-te la meua estima Juga amb ella, fes-la teua Quan acabes, llança-la al precipici de l’oblit I sentir l’adrenalina de volar cap al no-res Aprendre a no patir No estimar, anul·lar el subconscient I apagar la llum de l’animal Fes-li mal, juga brut Quan més dolor, adrenalina Folla’m, no em recordes qui sóc Avui preferisc viure el dolor No tornaré a surfejar Les ones de la teua pell Fugir d’aquest oceà Que m’està ofegant Ara tanque els ulls i deixe de pensar, Busque un nou parany lluny de la teua mar Trobant el rumb i navegant Deixa-la volar per eixos ganivets Que la travessen sense remordiments Deixa-la volar per eixos sentiments Que estan podrits i tallen com el gel Deixa-la volar per eixos ganivets Que la travessen sense remordiment Sentir per un instant l'amargor del teu abraç El subconscient entre l'espasa i la paret Traslladat a moments d'inestabilitat És el dolor el que estimula el palpitar Les ganes de volar Les ganes de sentir Les ganes de follar Les ganes de cridar
3.
Odissees 03:19
El temps segueix buscant un lloc millor Escapa del meu cap, laberint mortal Segueixen congelades les agulles del rellotge I jo atrapat al meu passat És de dia al meu llit, segueixes sense tornar, les ferides couran Encara que pesen massa els records La meua lluita m'obliga a alçar-me Caure al fons sense tu Per a oblidar només les odissees Lluita per oblidar-te Trobar-me de nou i despertar Deixar de pensar-te I despertar, per a oblidar-te Continue escrivint-te lletres No parlen de felicitat Tenen un final un tant amarg Esperant a fugir, segueixes sense tornar Les ferides couran Encara que pesen massa els records La meua lluita m'obliga a alçar-me Caure al fons sense tu Per a oblidar només les odissees
4.
Voodoo 03:48
De quina manera penses seguir? De quina manera enderrocaràs? Les nàusees dintre del teu intestí Prometent-te ahir que demà canviaràs Tot semblava ideal qui estava al volant Quan et vas despertar res havia canviat Les nàusees dintre del teu intestí Prometent-te ahir que demà canviaràs Tot semblava ideal qui estava al volant Quan et vas despertar res havia canviat Estàs pensant que demà canviaràs De tantes vegades al final t’ho creuràs Vols frenar per a no derrapar Agulles clavades Voodoos a les barres Acceptaràs i no podràs rebutjar Que amb rock a les venes farem aquelarres De quina manera penses seguir? De quina manera enderrocaràs? Perds el rumb i la noció d’estar Medicina de xoc per a variar L’adrenalina de viure el present I desconéixer el proper moviment Sentir el vol per un instant El vertigen de la llibertat Antidepressius de la realitat Sintonia caiguda, coherència perduda Estàs pensant que demà canviaràs De tantes vegades al final t’ho creuràs Vols frenar per a no derrapar Pots escoltar el respirar Però no el teu palpitar La locura s’apodera del teu cap Vols llevar i llançar
5.
Aquest paper que algú ha escrit És l’última resposta a un adéu que mai s’ha dit Són les petjades assolades del camí Les que claven l’estaca fins a dins Quan els dimonis bamben prop d’ací És sinònim de que no pots sentir-te prop de mi S’encén l’espurna de l’ocàs El cel a carn viva ha despertat Camamil•la encesa per les feres Que salten el foc de les penes S’encenen les espurna de l’ocàs Les penes cremaran, les feres dansaran Som aquells que no han pensat Solament hem aguardat Una llàgrima d’aigua dolça D’aquells cabells daurats Diuen que la pell és pruna I sols la veus quan creix la lluna Si ella bamba prop d’ací Tots els dimonis fugen de mi Les flames dansen al compàs del nostre palpitar, la por ja s’ha acabat Aquells malsons no tornaran per fi tots cremaran, les feres dansaran
6.
Inspiració instantània que et recorda que estàs al món de les addiccions Maleta, gomina i corbata; benvingut a la vida de les obligacions Controlat per la casta i pensa, Rosegant-te les ungles per la feina, i jo Esperant no tindre que saltar per la finestra, Així que pensa ‘Ni tus días de palacio, fútbol y farlopa’, Reacciona, ja sabem que eres persona aixina que raciona Desperta, camina per la corda fluixa amb la pota coixa, resistim amb angoixa Cansat de tanta drogodependència patriòtica Que et talla les ales per a poder fugir volant d’aquesta gàbia, Mostrant la ràbia d’aquesta gàbia, així que pensa! Pensa, reseteja, que la teua vida cara al mòbil no fa enveja! Ràbia! Mètrica! Lírica! Sentint entre els renglons l’agonia del meu cor Consumint-me en la vida com un cigarret Buscant per la deriva com alliberar la ment Amb rimes tan directes que remouen la teua demència ‘Ignorant’ és la paraula que t’espera Que massa postureta per metre quadrat Materialistes dels diners a costa dels demés Trenquem les lleis i emmordassem al rei Contradiccions de les paraules i dels drets Pensa, reseteja, des de casa no es combat l’extrema dreta! Moltes religions amb la mentalitat hipòcrita Que lluiten per la pau esclavitzant i torturant amb armes químiques Milers d’ànimes aniquilades i violades Pensa, reseteja, que la teua vida cara al mòbil no fa enveja! Pensa, reseteja, des de casa no es combat l’extrema dreta! Cap a quin costat està mirant aquest món Que no vol veure més enllà dels seus televisors La Terra mare està cridant pietat, deliris sense fruits, Ni gota d’aigua regarà els pits Una altra dona assassinada a mans d’un home, Injustícies sense respostes Una altra dona guerrillera torna a nàixer, Una altra dona plantant cara a les injustícies sense resoldre Plena saturació de problemes en aquest món, I ninguna solució, pura desconnexió...
7.
Destrucció massiva autoproclamada per l’ésser humà Invasors i culpables de la des-espècie animal Projecció de la vida autodestrucció Prostituta de la teua bellesa Esclavitzada pel més ric Els arbres desfullats demanant pietat I tu assentat mirant el teu melic Tremola la terra Puja el nivell del mar Augmenta la calor per segons Cada vegada que enceneu els motors L’ondulant moviment del fum Difuminant-se al compàs del vent Ens mostra el seu caminar amb el dibuix D’allò que hem calcinat Ja no ens queda res, sols un cel trencat Multinacionals invertint per a respirar Algun dia el mar ens enfonsarà Quan ella deixe de tindre passió Crearà un cúmul de merda a pressió Pescarem la mort del teu riu de color podrit Deliris sense fruits Ni gota d’aigua regarà els teus pits L’ondulant moviment del fum Difuminant-se al compàs del vent Ens mostra el seu caminar amb el dibuix D’allò que hem calcinat (x2) Quan ja no quede res I estiga tot cremat Quan ja no quede res I no pugues respirar A qui buscaràs A qui suplicaràs A qui culparàs A qui li resaràs A qui li resaràs I què collons faràs? A qui li ploraràs? A qui li ploraràs? A qui li ploraràs? A qui li ploraràs? Si eres amo i senyor De la teua pròpia destrucció Autodestrucció! Destrucció!

credits

released April 23, 2021

Escrit per: Vaire
Gravat al gener de 2021 en: The Mixtery i Millenia Estudios
Mescla i mastering: Raúl Abellán (The Mixtery)
Disseny gràfic: Helga Ambak

VAIRE som:
David Nadal (veu)
Christian Collado (guitarra)
Sergi Ribes (baix)
Josep Puigcerver (bateria)

license

all rights reserved

tags

about

Vaire Valencia, Spain

shows

contact / help

Contact Vaire

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Vaire, you may also like: